La oncología integrativa aporta más calidad de vida



Tinc 46 anys. Soc de Girona i visc a Sant Cugat. Soc mentora de salut, assessoro cuidadors de pacients oncològics. Estic casada. Tinc dues filles, la Lucía (13) i la Frida (10). Política? Democràcia executiva, amb referèndums, com a Suïssa. Creences? Soc espiritual


____________________________________


‘Acompañar el cáncer’

M’arriba un llibre, porta una targeta escrita a dins, que diu: “Víctor, acompanyar la mare durant el seu càncer va ser un dels moments més foscos de la meva vida. Confio que aquest llibre aporti alguna llum a persones que estan passant pel mateix que jo vaig viure”. El llibre és Acompañar el cáncer (Amat), una “Guia para cuidar a tu ser querido durante su enfermedad (con consejos específicos para pacientes que se cuidan solos)”. Em cito amb la seva autora, Miriam Al­gueró (MiriamAlgueroJosa.com), que em parla des de l’immens amor als seus pares morts, que ha sigut la seva palanca per a ajudar altres persones, des de malalts de càncer fins als seus cuidadors. Un consell: no li digueu al pacient “com estàs?”, sinó “¿com va tot?”, i oferiu-vos per al que necessiti, estigueu disponibles.


____________________________________



Quants càncers hi ha hagut en la seva família?

La meva tia paterna va morir de càncer de mama. També, abans, una cosina seva.


Avui, dia mundial del Càncer de Mama.

Després el pare va patir un tumor a l’axil·la. Cirurgia i oncoteràpia: va sanar.


Bé.

Un any després, va tenir metàstasi a les meninges. Va complir el tractament oncològic, i la meva mare el cuidava molt bé. Al cap de quatre mesos va morir.


Ho lamento.

Van néixer després els nebots i els fills, alegries que van esmorteir aquell dolor.


La vida és pertinaç.

La mare va començar a fer coses rares: ficava la llet a l’armari, galetes a la nevera.


Ai.

Un tumor cerebral avançat i agressiu. Diagnòstic: dos mesos de vida.


Buf.

Amb tractament duraria més... però cega, invàlida i amb bolquers.


Quin dilema.

L’hi vaig exposar, i la mare va decidir.

Què va decidir?

No va voler tractament. Ho vaig respectar. Però les meves germanes i jo ens vam rebel·lar contra l’horitzó mèdic.

Com?

Oncologia integrativa: cures reglades per un metge oncòleg que integren teràpies complementàries.

Amb quin resultat?

La mare va viure aquells dos mesos, i uns altres quatre més, amb bona qualitat de vida, envoltada de les seves filles, sense morfina.

I va morir.

Va morir tranquil·la, al seu llit, jo estirada al seu costat, juntes, donant-nos la mà aquell matí de dissabte.

És una bona mort.

Sí! Per això ajudo d’altres persones: vaig fundar l’Associació d’Oncologia Integra­tiva.

Com ajuda?

Ofereixo el que vaig trobar a faltar aquells mesos: informació, agenda de metges i terapeutes, orientació, consells, guia...

Qui té a la seva agenda?

Els millors especialistes en medicina integrativa i oncologia integrativa d’Espanya. I terapeutes amb tècniques avalades per la ciència.


A qui ajuda així?

Als familiars i als cuidadors de malalts, i també als pacients oncològics que es cuiden a si mateixos.


Quin és el consell d’or?

Preguntar al malalt què necessita. I millorar hàbits de vida (alimentaris, exercici, estrès), base del 85% de càncers.


Faci’m un dinar i un sopar per avui.

Falses patates fregides de moniato, amanida de canonges amb clara d’ou cuita. Poma al forn, per postres. Per sopar, pit de pollastre ecològic a la planxa i uns fruits secs.


Dieta mediterrània.

Res de sucre blanc, de farina blanca, d’aliments processats i brioixeria industrial, d’alcohol i de carns vermelles, i pocs lactis i només d’ovella o cabra.


Si hi ha nàusees, què?

La infusió de gingebre assenta l’estómac, o un brou vegetal.


Si tinc dolors, què?

La sopa de ceba ajuda.


Hi ha aliments anticancerígens?

Contra la inflamació que va amb les cèl·lules canceroses van bé verdures verdes, alvocat, remolatxa, bròcoli, fruites amb vitamina C, oli d’oliva extra verge, cireres, cereals integrals, gingebre, cúrcuma.


Quins exercicis físics aconsella?

Passejos, txikung (fins i tot assegut), tai-txi, yin ioga, balls... Aporten vitalitat.


Serveix escoltar música, també?

Sí, i meditar una estona cada matí i cada nit. I parlar amb un bon amic. O un psicooncòleg. I fer una cosa que t’agradi, cada dia: cuidar plantes, cuinar, cosir, jocs de taula, llegir...


Quines teràpies complementàries preveu l’oncologia integrativa?

Acupuntura, homeopatia, flors de Bach, suplements vitamínics, olis essencials tòpics, orals o diluïts: menta piperita (antinàusees), llorer (antinafres)...


He sentit alguna cosa sobre el vesc.

Tonifica les cèl·lules killer del teu sistema immunitari.


I si em costa de dormir, què faig?

Melatonina, i un truc: peus en capçal, posats enlaire, cinc minuts.


A la seva mare la va ajudar, tot això?

Sí. Al final va estar tres dies inconscient al seu llit, i aquell matí de dissabte em vaig ajeure al seu costat i li vaig dir: “Mama, tot està bé. T’estimo. Jo ara t’agafo aquesta mà, tu allarga l’altre braç i dona-l’hi al papa”. I va respirar fondo, i va morir en pau.


Fuente: La Vanguardia

TODAS LAS ENTRADAS